El president màrtir

Política?! Ufff quina mandra… La política actual, tot plegat un bon circ amb una infinitat de personatges ben divertits, trobo que només els falta el nas vermell. Fan tanta gràcia que de tant riure resulta terriblement avorrit fins el punt de perdre per complet tot el meu interès.

No és que vulgui parlar de política, ni en sé ni vull, però remenant la meva biblioteca per tal de superar les llargues nits d'insomni, em vaig trobar amb aquest llibre de gran interés per mi. Un llibre sobre l’exili i mort de Companys, i tot i ser un pèl dramàtic tot plegat, la història de nou torna a sorprendre’m amb importants punts d’humor.

Fins ara creia que aquest home amb uns certs ideals contraris als del poder imposat va morir afusellat com si dels pitjors criminals es tractés, la qual cosa em fa pensar que no sé qui és més assassí…, no seran aquells que tenen per ofici matar, és a dir, que porten el pa a casa gràcies a haver acabat amb la vida a sang freda d’X persones (que criminals o no, al cap i a la fi, són persones) cada dia…no, potser no, aquests finalment fan la seva feina, només obeeixen ordres d'aquells que se'ls puja el poder al cap …bufff terrible

Doncs bé, ara ve el cop de gràcia, segons el règim i el seu certificat oficial, Companys morí en el castillo de Montjuïch a consecuencia de hemorragia interna traumática el dia quince de octubre de mil novecientos cuarenta.

Què espavilats i quina gran capacitat d’enganyar el personal!!! Indignant tot plegat.

Quina ironia, quanta hipocresía i sobretot quin gran acudit, mai podré parar d’al·lucinar amb aquest gran espectacle que és la política, passada i present, i encara més amb els governants-dictadors del poble, que més que governar la única cosa que saben fer i molt bé, és dictar allò que els interessa. Què en podem esperar d’ella en un futur…