dijous, 31 de juliol del 2008
Pos ahí va...PROGRAMA FESTES XIRINGO COP RIPOLLET 2008
DIVENDRES 29:
19.30h. Correbars (sortida plaça 11 de setembre)
22.00h. Pregó de Festa Major
22.30h. Concursos: de menjar flams, de llançament de pinyols d'oliva i d'encistellar anelles a ampolles
0.00h. PunxaDiscos Blackunin
1.30h. PunxaDiscos Verbeno
DISSABTE 30:
20.30h. Campionat de jugar al duro
22.30h. Concurs de Titius
23.30h. Campionat de piràmides de gots
0.00h. Concert amb el grup SELF
1.30h. Final del campionat de piràmides de gots
1.35h. Concert amb el grup RUMBA MEDUSA
DIUMENGE 31:
12.00h. Vermut Jazz, jocs infantils, pallassos, el burricorni de Canovelles, olimpiades, concert, vermut, PAELLA popular i migdiada popular (al Parc de la Solidaritat)
21.00h. Concurs d'acudits, concurs de bandes sonores de films i joc del quinto
22.30h. Concert amb JAZZ DE NIT
0.00h. Concert amb els JALEO REAL (rumbeta bona)
1.30h. PunxaDiscos DjFarruquito
DILLUNS 1:
20.00h. Balls de Saló
22.30h. Concert amb el SOBRINO DEL DIABLO
23.30h. Lliurament de premis dels concursos, campionats i olimpiades
0.00h. PunxaDiscos Pare Manyanet
1.00h. Dj MEREY (Veneçuela)
dimarts, 29 de juliol del 2008
El gran KIKO...aaiixxx quines ganorretes
que te hecho de menos
i volando voy a veure't... en un meset
dijous, 24 de juliol del 2008
RECOMANACIÓ - Com veureu l'escrit no és meu...
SOBRE EL GENOCIDIO DE RUANDA
Disparando a perros
Por Juan Orellana
Impactante. No sólo impactante, conmovedora. Es decir, que la película te mueve, te cambia, te obliga a hacer un juicio, te transforma la mirada. Esto es Disparando a perros, un film sobre el genocidio de Ruanda. |
No es una obra maestra, ni tiene detrás a ninguna de las majors de Hollywood, no es una superproducción ni tiene efectos especiales más allá de los convencionales. Pero guarda en su seno tanta autenticidad, tanta verdad, que supera todas sus posibles carencias para llevarla al selecto ámbito de las películas inolvidables.
Disparando a perros es una aproximación veraz a unos acontecimientos que conocieron indirectamente los productores del film. Producida por la BBC y dirigida por Michael Caton-Jones, recrea los sucesos acaecidos en una Escuela Técnica Oficial cercana a Kigali. Dentro de sus amplios recintos estaba también la sede de la misión del sacerdote bosnio Vjeko Curic, que en el film aparece como el Padre Christopher (John Hurt). Allí también se estableció un cuartel de los Cascos Azules de Naciones Unidas, que protegían a la comunidad religiosa y a los alumnos internos de la Escuela. La tragedia empieza cuando unos centenares de tutsis, atenazados por el pánico al extremismo hutu, solicitan refugiarse en los terrenos de la Escuela.
Sin tenerlo previsto, y sin recursos suficientes, aquel recinto se convierte en una "reserva" de tutsis, rodeada de cientos de hutus armados con sus machetes. Armados y sedientos de sangre mientras esperan el día en que los Cascos Azules se retiren. Porque los hutus saben que ese día llegará. La película nos cuenta los cinco días de abril que van desde el asesinato del presidente de Ruanda hasta la retirada de los Cascos Azules de esa Escuela.
El título de Disparando a perros no es metafórico. Alude a una decisión del capitán Charles Delon de los Cascos Azules de disparar contra unos perros que hurgan entre cadáveres y que pueden transmitir infecciones a la población. Esa decisión, aparentemente inocua, es sin embargo decisiva en el discurso crítico del film, por razones que preferimos no desvelar.
El Padre Christopher es lo más interesante del film: él constituye el referente moral de cuantos le rodean, y su autoridad nace de su fe y de su entrega incondicional. Él nunca cae en tentaciones revanchistas, y su trabajo se centra en la catequesis, en hablar del amor de Dios y en explicar el sentido de la Eucaristía y de la Semana Santa. Y lo hace porque entiende que el sentido último de aquello que explica está muy relacionado con lo que todos viven a su alrededor.
Otro personaje es Joe (Hugh Dancy), un joven voluntario de una ONG, que en el film representa en cierto modo el punto de vista del espectador occidental. Por otra parte, el capitán belga Charles Delon de los Cascos Azules (Dominique Horwitz) encarna la posición de Naciones Unidas ante el conflicto, una posición absentista que deja mucho que desear. Hay un cuarto personaje interesante, la joven alumna tutsi Marie (Clare-Hope Ashitey), que representa la esperanza de los ruandeses puesta en los europeos, esperanza que casi todos frustrarán, excepto el Padre Christopher. Por último están los reporteros de la BBC, que encarnan la perspectiva de los productores del film, y que son los encargados de que la opinión pública occidental conozca el genocidio y pueda experimentar una cierta mala conciencia.
El origen del guión de David Wolstencroft está en las experiencias ruandesas de David Belton, productor del film, y que conoció bien al padre Vjeko Curic, que le salvó la vida protegiéndolo de los hutus. Él era un reportero de la BBC que en 1994 viajó a Ruanda a cubrir la guerra. El sacerdote le acompañó y le protegió en numerosas ocasiones, y gracias a él muchos supieron de los horrores de aquel genocidio. Cuando tiempo después, en Washington, Belton supo del asesinato del padre Curic, decidió escribir el argumento junto al documentalista Richard Alwyn y producir la película.
En conclusión: una película tan dura como imprescindible, un testimonio de fe martirial oportuna y necesaria.
El president màrtir
dimarts, 22 de juliol del 2008
Totes les meves disculpes
Per la penya de Lloret, aquest cop vaig fallar, i em sap greu però em perdoneu oi?!
Ja sé que no és excusa, però las noches me pueden jejeje, no era la meva intenció que la festeta s’allargués tant, però ja sabeu com van aquestes coses, a mida que vas bevent millor t’ho vas passant... Ja m’entendreu...que vosaltres sé que tampoc us salveu!!!
Doncs res, de debó que finalment tenia ganes d'anar, però marxar a la tarda per fe un llarg viatge en tren em semblava una odissea i després d'un dinar familiar encara més...
Espero que us ho passessiu de conya, els dies tant xulos que va fer, aquells jardins que descrivíeu, amb la platjeta de nit, les postes de sol, les birres i el vinet que prometia la Magda... Coneixent-vos també estic convençuda que sí!!!
Haureu fet alguna foto, no??!!
dilluns, 21 de juliol del 2008
Un poco de choleo...
Que tanto beber i després no sabem ni el què ballem...aaiixx ese Tele Taxi a tope!!! Quins riures que dóna el choleo jejeje
Bé, jo estava convençuda que deia "QUISIERA VOLVERME LIBRE", com podràs comprovar, m'he tornat a inventar de nou la lletra, però quedava bé...
dimecres, 16 de juliol del 2008
Docufarra Promoció 2005-2008
Va ser el millor sopar de comiat que podíem fer després de tres anys collonuts
No us ho creieu...doncs aquí en teniu la mostra! No hi ha so, però realment creieu-me, tampoc cal, les imatges parlen per sí soles!!!
Font vídeos: Magda la reportera
SOPANT BEN MODOSITOS...ENCARA
QUE GRANDES LOS DOCUMENTALISTAS...RATES DE BIBLIOTECA??? TRENQUEM TÒPICS! ESA MANO LEVANTÁÁÁ
TOC D'HUMOR: LA MARTONA PEL TERRA, ELS SEUS GENOLLS BEN PELADETS I MOLTS RIURES...QUE NO SIGUI DIT: AMB ELS GENOLLS PER TERRA PERÒ AMB EL CAP BEN ALT jajaja
Tiesto estrellita...Estrellita Castro
Ei, però ja està eh? a partir d'ara haureu de patir la meva música
Així que...va por ustedes, los tecneros!!! Muevan ese esqueleto y alzen esos cubatas jajaja
dimarts, 15 de juliol del 2008
Sinopsis
A través de una serie de encuentros, relaciones e incluso muertes, las frágiles vidas de seis personas se cruzan durante sus viajes emocionales hacia el perdón y la reconciliación en Alemania y Turquía.Nejat (Baki Davrak) no mira con buenos ojos la relación que su padre Ali (Tuncel Kurtiz) mantiene con la prostituta Yeter (Nursel Köse). Pero todo cambia cuando descubre que ella manda dinero a Turquía para pagar los estudios universitarios de su hija. La inesperada muerte de Yeter distancia al hijo y al padre. Nejat decide irse a Estambul a buscar a Ayten (Nurgül Yesilcay), la hija de Yeter.
Pero Ayten, una activista política que huye de la policía turca, se ha ido a Alemania. Allí conoce a Lotte (Patricia Ziolkowska), que le ofrece su casa, algo que no gusta a su madre Susanne (Hanna Schygulla), una mujer bastante conservadora. La policía detiene a Ayten. Su petición de asilo político es denegada y la deportan a Turquía donde es encarcelada. Lotte se traslada a Turquía en un intento desesperado por liberar a Ayten.
Esos tecneros!!!
Viva la fiesta!!!!
mmmmm però donde está la letra??!! jajajaja
Maite, no et recorda a Manresa??!!
Homens...
(he apuntat bé Magda?)
M'encanta aquesta frase jajaja
divendres, 11 de juliol del 2008
FELICITATS MAGDA!!!!!!
ha acabat els examens i és molt més que probable que marxi a Granaá a acabar d'estudiar (buenu això diuen, jo crec que la festa i el viure la vida triomfaran més!).
I encara ens regala l'oportunitat de tornar a fer un viatget tots junts per anar-la a veure!!!
Així que estic molt contenta!!!
Et regalo aquesta cançó que fa molt de festa, a veure si t'agrada!
Va i una mica més de música, que aquesta sí que és bona!!!
A por ella!!!!
Esa leche de pantera...aaaiiiiixxx que tantes cagarrines em provoca
Però que bé t'ho passes amb ella que fa que cantis Queen a viva voz en plena Avesta!
Vinga petites, esa kedada!!!
I demà...ÚLTIM SOPAR COM A COMPANYS DE CLASSE
Doncs bé, per a aquells que no vau poder gaudir del viatge tant famós, aquí teniu una mostra del que va ser Lisboa i del que cal superar aquest dissabte!!!! TENIM MOLTA FEINA SI HO VOLEM SUPERAR!!!!!
dimecres, 9 de juliol del 2008
Jo sóc la MAR
aaaaaaaaaa mmmmmmmi se'm moooooooooooou una dent mmmmmmooooollllltttttttttttttttttt
jo tinc 6 anys i mig
la martona maaassssta dient 100 vegades que cliqui aaaaaquí i aaaaaaaaaaaaaaaaallàà
marta mooooooooooooltes feeeeeeeeeeeeelllllliiiiiicccccciiiiiitats pero fffffffffffffffaaaaaaaalta molt
els meus paressssss es diueeenn JOSEP i CRISTINA!
La meva besavia porta un bastó i ess moooolt graaann
La iaia EMPAR fa catequesi a molts nens
I la Eva, la meva gataaaaa, es mooooooolt peluda
I la Daniela porta diademmmmmes
I a la ROSA li agradeeeeeeeennnnn mmooooolltttttt els xiclets
Bonnnnnn diaaaaaa nois!!!!!
dimarts, 8 de juliol del 2008
La MAR segueix
Sóc rossa i ara estic moooolt mooooooorena!!!!!
I ara estic veient la teeeele i la marta m'eeesta ajuuuudaaannnnttttttttt
Eto que é??
(Que consti que no la canvio per res, però de tant en tant, també va bé sortir de la rutina oi?)
Doncs Maite, va per tu, no sé si amb aquests ingredients t'animaré més o no, però crec que els principals components d'un DAIKIRI són el rom blanc, el suc de llimona i el sucre
Què?? T'animes a provar-ho amb mi o ens tornem a conformar amb un Mojito jajaja
Ah tinc una convidada especial a aquest blog que us saluda a tots:
"Hola a tothom!!! Sóc la MAR!!!!!!!!!! I estic a casa la iaia i la Marta"
Agenda cultural...buff ! un pèl escassa
Per això, he pensat que la cosa havia de pujar de nivell, i ja que som a l'estiu, de vacancetes, concertillus... concertillus?? pos eso, aquests són els que de moment he trobat interessants
Ara que si algú fa alguna aportació millor, jo encantada perquè el asunto flojea una mica i tinc moltes ganes de festes pròpies de l'estiu!!!
18/08/2008 PLOUEN CATXIMBES
Gràcia Pl. Rius i Taulet 22:00
28/08/2008 FELIU VENTURA + AT VERSARIS + Actitud MAria Marta + The Pepper Pots
17a FMA de Manresa 22:00 GRATUÏT
I just el dia següent les FESTES de RIPOLLET, que a veure si aquest any veniu a fer alguna birreta al xiringo: festa i prive estan assegurats i si més no una bona estona amb els ripolletencs i ripolletenques ben segur! A més teniu 4 dies per triar!!!
dissabte, 5 de juliol del 2008
Per recordar el just!!!! Després ja us en podeu oblidar que he entrat aquest personatge al meu bloc!!!
Salut!!! I no us ennuegueu jajajaja
dijous, 3 de juliol del 2008
Libreeeee como el sol cuando amanece yo soy libreeeeeeeeeee
PER FI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Últim examen, última nota...per fi!
Això ja s'ha acabat després de tants anys...per fi!
Ara només trobaré a faltar una cosa en la que no puc dir "per fi!": veure als companys, fer-la petar, saber de les seves cosetes, fer alguna que altra birreta al bar...
Però voler és poder, així que espero que ens seguim veient, xerrant i fent birretes fora de la facultat!!!
Molts ànims i moltíssima sort per a aquells que els queda ben poquet per podre dir: PER FI!!!!!!!!!!