dijous, 31 de juliol del 2008

Pos ahí va...PROGRAMA FESTES XIRINGO COP RIPOLLET 2008
























DIVENDRES 29:

19.30h. Correbars (sortida plaça 11 de setembre)
22.00h. Pregó de Festa Major
22.30h. Concursos: de menjar flams, de llançament de pinyols d'oliva i d'encistellar anelles a ampolles
0.00h. PunxaDiscos Blackunin
1.30h. PunxaDiscos Verbeno


DISSABTE 30:
20.30h. Campionat de jugar al duro
22.30h. Concurs de Titius
23.30h. Campionat de piràmides de gots
0.00h. Concert amb el grup SELF
1.30h. Final del campionat de piràmides de gots
1.35h. Concert amb el grup RUMBA MEDUSA


DIUMENGE 31:

12.00h. Vermut Jazz, jocs infantils, pallassos, el burricorni de Canovelles, olimpiades, concert, vermut, PAELLA popular i migdiada popular (al Parc de la Solidaritat)
21.00h. Concurs d'acudits, concurs de bandes sonores de films i joc del quinto
22.30h. Concert amb JAZZ DE NIT
0.00h. Concert amb els JALEO REAL (rumbeta bona)
1.30h. PunxaDiscos DjFarruquito


DILLUNS 1:
20.00h. Balls de Saló
22.30h. Concert amb el SOBRINO DEL DIABLO
23.30h. Lliurament de premis dels concursos, campionats i olimpiades
0.00h. PunxaDiscos Pare Manyanet
1.00h. Dj MEREY (Veneçuela)

dimarts, 29 de juliol del 2008

El gran KIKO...aaiixxx quines ganorretes

Kiko, coge la guitarra i marca't un bon punteo dels bons


que te hecho de menos


i volando voy a veure't... en un meset

dijous, 24 de juliol del 2008

RECOMANACIÓ - Com veureu l'escrit no és meu...

SOBRE EL GENOCIDIO DE RUANDA

Disparando a perros

Por Juan Orellana

Hugh Dancy en 'Disparando a perros'
Impactante. No sólo impactante, conmovedora. Es decir, que la película te mueve, te cambia, te obliga a hacer un juicio, te transforma la mirada. Esto es Disparando a perros, un film sobre el genocidio de Ruanda.

No es una obra maestra, ni tiene detrás a ninguna de las majors de Hollywood, no es una superproducción ni tiene efectos especiales más allá de los convencionales. Pero guarda en su seno tanta autenticidad, tanta verdad, que supera todas sus posibles carencias para llevarla al selecto ámbito de las películas inolvidables.

Disparando a perros es una aproximación veraz a unos acontecimientos que conocieron indirectamente los productores del film. Producida por la BBC y dirigida por Michael Caton-Jones, recrea los sucesos acaecidos en una Escuela Técnica Oficial cercana a Kigali. Dentro de sus amplios recintos estaba también la sede de la misión del sacerdote bosnio Vjeko Curic, que en el film aparece como el Padre Christopher (John Hurt). Allí también se estableció un cuartel de los Cascos Azules de Naciones Unidas, que protegían a la comunidad religiosa y a los alumnos internos de la Escuela. La tragedia empieza cuando unos centenares de tutsis, atenazados por el pánico al extremismo hutu, solicitan refugiarse en los terrenos de la Escuela.

Sin tenerlo previsto, y sin recursos suficientes, aquel recinto se convierte en una "reserva" de tutsis, rodeada de cientos de hutus armados con sus machetes. Armados y sedientos de sangre mientras esperan el día en que los Cascos Azules se retiren. Porque los hutus saben que ese día llegará. La película nos cuenta los cinco días de abril que van desde el asesinato del presidente de Ruanda hasta la retirada de los Cascos Azules de esa Escuela.

El título de Disparando a perros no es metafórico. Alude a una decisión del capitán Charles Delon de los Cascos Azules de disparar contra unos perros que hurgan entre cadáveres y que pueden transmitir infecciones a la población. Esa decisión, aparentemente inocua, es sin embargo decisiva en el discurso crítico del film, por razones que preferimos no desvelar.

El Padre Christopher es lo más interesante del film: él constituye el referente moral de cuantos le rodean, y su autoridad nace de su fe y de su entrega incondicional. Él nunca cae en tentaciones revanchistas, y su trabajo se centra en la catequesis, en hablar del amor de Dios y en explicar el sentido de la Eucaristía y de la Semana Santa. Y lo hace porque entiende que el sentido último de aquello que explica está muy relacionado con lo que todos viven a su alrededor.

Otro personaje es Joe (Hugh Dancy), un joven voluntario de una ONG, que en el film representa en cierto modo el punto de vista del espectador occidental. Por otra parte, el capitán belga Charles Delon de los Cascos Azules (Dominique Horwitz) encarna la posición de Naciones Unidas ante el conflicto, una posición absentista que deja mucho que desear. Hay un cuarto personaje interesante, la joven alumna tutsi Marie (Clare-Hope Ashitey), que representa la esperanza de los ruandeses puesta en los europeos, esperanza que casi todos frustrarán, excepto el Padre Christopher. Por último están los reporteros de la BBC, que encarnan la perspectiva de los productores del film, y que son los encargados de que la opinión pública occidental conozca el genocidio y pueda experimentar una cierta mala conciencia.

El origen del guión de David Wolstencroft está en las experiencias ruandesas de David Belton, productor del film, y que conoció bien al padre Vjeko Curic, que le salvó la vida protegiéndolo de los hutus. Él era un reportero de la BBC que en 1994 viajó a Ruanda a cubrir la guerra. El sacerdote le acompañó y le protegió en numerosas ocasiones, y gracias a él muchos supieron de los horrores de aquel genocidio. Cuando tiempo después, en Washington, Belton supo del asesinato del padre Curic, decidió escribir el argumento junto al documentalista Richard Alwyn y producir la película.

En conclusión: una película tan dura como imprescindible, un testimonio de fe martirial oportuna y necesaria.

El president màrtir

Política?! Ufff quina mandra… La política actual, tot plegat un bon circ amb una infinitat de personatges ben divertits, trobo que només els falta el nas vermell. Fan tanta gràcia que de tant riure resulta terriblement avorrit fins el punt de perdre per complet tot el meu interès.

No és que vulgui parlar de política, ni en sé ni vull, però remenant la meva biblioteca per tal de superar les llargues nits d'insomni, em vaig trobar amb aquest llibre de gran interés per mi. Un llibre sobre l’exili i mort de Companys, i tot i ser un pèl dramàtic tot plegat, la història de nou torna a sorprendre’m amb importants punts d’humor.

Fins ara creia que aquest home amb uns certs ideals contraris als del poder imposat va morir afusellat com si dels pitjors criminals es tractés, la qual cosa em fa pensar que no sé qui és més assassí…, no seran aquells que tenen per ofici matar, és a dir, que porten el pa a casa gràcies a haver acabat amb la vida a sang freda d’X persones (que criminals o no, al cap i a la fi, són persones) cada dia…no, potser no, aquests finalment fan la seva feina, només obeeixen ordres d'aquells que se'ls puja el poder al cap …bufff terrible

Doncs bé, ara ve el cop de gràcia, segons el règim i el seu certificat oficial, Companys morí en el castillo de Montjuïch a consecuencia de hemorragia interna traumática el dia quince de octubre de mil novecientos cuarenta.

Què espavilats i quina gran capacitat d’enganyar el personal!!! Indignant tot plegat.

Quina ironia, quanta hipocresía i sobretot quin gran acudit, mai podré parar d’al·lucinar amb aquest gran espectacle que és la política, passada i present, i encara més amb els governants-dictadors del poble, que més que governar la única cosa que saben fer i molt bé, és dictar allò que els interessa. Què en podem esperar d’ella en un futur…

dimarts, 22 de juliol del 2008

Totes les meves disculpes

Per la penya de Lloret, aquest cop vaig fallar, i em sap greu però em perdoneu oi?!

Ja sé que no és excusa, però las noches me pueden jejeje, no era la meva intenció que la festeta s’allargués tant, però ja sabeu com van aquestes coses, a mida que vas bevent millor t’ho vas passant... Ja m’entendreu...que vosaltres sé que tampoc us salveu!!!

Doncs res, de debó que finalment tenia ganes d'anar, però marxar a la tarda per fe un llarg viatge en tren em semblava una odissea i després d'un dinar familiar encara més...

Espero que us ho passessiu de conya, els dies tant xulos que va fer, aquells jardins que descrivíeu, amb la platjeta de nit, les postes de sol, les birres i el vinet que prometia la Magda... Coneixent-vos també estic convençuda que sí!!!

Haureu fet alguna foto, no??!!

A la propera no falto, ho prometo

dilluns, 21 de juliol del 2008

Un poco de choleo...

A veure si ara et sona Maite!!!

Que tanto beber i després no sabem ni el què ballem...aaiixx ese Tele Taxi a tope!!! Quins riures que dóna el choleo jejeje

Bé, jo estava convençuda que deia "QUISIERA VOLVERME LIBRE", com podràs comprovar, m'he tornat a inventar de nou la lletra, però quedava bé...

dimecres, 16 de juliol del 2008

Docufarra Promoció 2005-2008

Sí senyor, el pavelló va quedar ben alt... ho dubtaveu??
Va ser el millor sopar de comiat que podíem fer després de tres anys collonuts
No us ho creieu...doncs aquí en teniu la mostra! No hi ha so, però realment creieu-me, tampoc cal, les imatges parlen per sí soles!!!

Font vídeos: Magda la reportera

SOPANT BEN MODOSITOS...ENCARA



QUE GRANDES LOS DOCUMENTALISTAS...RATES DE BIBLIOTECA??? TRENQUEM TÒPICS! ESA MANO LEVANTÁÁÁ



TOC D'HUMOR: LA MARTONA PEL TERRA, ELS SEUS GENOLLS BEN PELADETS I MOLTS RIURES...QUE NO SIGUI DIT: AMB ELS GENOLLS PER TERRA PERÒ AMB EL CAP BEN ALT jajaja

Tiesto estrellita...Estrellita Castro

Bé, per decisió popular, bàsicament la meva pròpia, he decidit afegir una nova cançó d'aquest DJ... Per què? Doncs perquè m'ha agradat molt el títol i almenys té lletra jejeje
Ei, però ja està eh? a partir d'ara haureu de patir la meva música

Així que...va por ustedes, los tecneros!!! Muevan ese esqueleto y alzen esos cubatas jajaja


dimarts, 15 de juliol del 2008


Sinopsis

A través de una serie de encuentros, relaciones e incluso muertes, las frágiles vidas de seis personas se cruzan durante sus viajes emocionales hacia el perdón y la reconciliación en Alemania y Turquía.

Nejat (Baki Davrak) no mira con buenos ojos la relación que su padre Ali (Tuncel Kurtiz) mantiene con la prostituta Yeter (Nursel Köse). Pero todo cambia cuando descubre que ella manda dinero a Turquía para pagar los estudios universitarios de su hija. La inesperada muerte de Yeter distancia al hijo y al padre. Nejat decide irse a Estambul a buscar a Ayten (Nurgül Yesilcay), la hija de Yeter.

Pero Ayten, una activista política que huye de la policía turca, se ha ido a Alemania. Allí conoce a Lotte (Patricia Ziolkowska), que le ofrece su casa, algo que no gusta a su madre Susanne (Hanna Schygulla), una mujer bastante conservadora. La policía detiene a Ayten. Su petición de asilo político es denegada y la deportan a Turquía donde es encarcelada. Lotte se traslada a Turquía en un intento desesperado por liberar a Ayten.

Esos tecneros!!!

Ja que segons l'Àngel és un dels més bons i tal i com vaig prometre en el sopar per tal que la Magda es vagi introduint en este mundillu us deixo amb el DJ TIESTO (espero que sigui aquest)

Viva la fiesta!!!!

mmmmm però donde está la letra??!! jajajaja

Maite, no et recorda a Manresa??!!

Homens...

Per a que no us enfieu mai d'un home que tingui el nas davant la cara
(he apuntat bé Magda?)

M'encanta aquesta frase jajaja

divendres, 11 de juliol del 2008

FELICITATS MAGDA!!!!!!

Avui és un dia molt especial per la Magda,
ha acabat els examens i és molt més que probable que marxi a Granaá a acabar d'estudiar (buenu això diuen, jo crec que la festa i el viure la vida triomfaran més!).

I encara ens regala l'oportunitat de tornar a fer un viatget tots junts per anar-la a veure!!!

Així que estic molt contenta!!!

Et regalo aquesta cançó que fa molt de festa, a veure si t'agrada!



Va i una mica més de música, que aquesta sí que és bona!!!


A por ella!!!!

Buenu ara que veig que el cartell de "Se busca" ha donat el seu fruit i ja us he trobat a totes, crec que ja podem concretar quan tornem al ataque pel Gòtic no?

Esa leche de pantera...aaaiiiiixxx que tantes cagarrines em provoca

Però que bé t'ho passes amb ella que fa que cantis Queen a viva voz en plena Avesta!

Vinga petites, esa kedada!!!

I demà...ÚLTIM SOPAR COM A COMPANYS DE CLASSE

Bé ja ha arribat el moment de celebrar que quaaaasi bé som documentalistes i de quina millor manera que fent un soparet en ple estiu, d'aquells que faran història, no hem d'oblidar que, com diu la Marina, "hem de deixar el pavelló ben alt i no baixar del llistó que vam liar a Lisboa"
Doncs bé, per a aquells que no vau poder gaudir del viatge tant famós, aquí teniu una mostra del que va ser Lisboa i del que cal superar aquest dissabte!!!! TENIM MOLTA FEINA SI HO VOLEM SUPERAR!!!!!

dimecres, 9 de juliol del 2008

hola soc la mar i per aixo dic que la marta esta fumannnnn mmmmmooooooooolllll

malegro moooooolt maite de lescrit que mas fet

maite
estic veient tevetres per tele bones vacansas

maite la teva amija marta sasta pusant moooool boja

maite jase quetens el cabell cur


Jo sóc la MAR

aaaaaaaaaa mmmmmmmi se'm moooooooooooou una dent mmmmmmooooollllltttttttttttttttttt
jo tinc 6 anys i mig
la martona maaassssta dient 100 vegades que cliqui aaaaaquí i aaaaaaaaaaaaaaaaallàà
marta mooooooooooooltes feeeeeeeeeeeeelllllliiiiiicccccciiiiiitats pero fffffffffffffffaaaaaaaalta molt
els meus paressssss es diueeenn JOSEP i CRISTINA!
La meva besavia porta un bastó i ess moooolt graaann
La iaia EMPAR fa catequesi a molts nens
I la Eva, la meva gataaaaa, es mooooooolt peluda
I la Daniela porta diademmmmmes
I a la ROSA li agradeeeeeeeennnnn mmooooolltttttt els xiclets

Bonnnnnn diaaaaaa nois!!!!!

dimarts, 8 de juliol del 2008

La MAR segueix

Els meus tiets es diuen ABEL i DAVID
Sóc rossa i ara estic moooolt mooooooorena!!!!!
I ara estic veient la teeeele i la marta m'eeesta ajuuuudaaannnnttttttttt

Eto que é??

A veure per a aquestes incultes que només fem que beure cervesa!!!
(Que consti que no la canvio per res, però de tant en tant, també va bé sortir de la rutina oi?)
Doncs Maite, va per tu, no sé si amb aquests ingredients t'animaré més o no, però crec que els principals components d'un DAIKIRI són el rom blanc, el suc de llimona i el sucre

Què?? T'animes a provar-ho amb mi o ens tornem a conformar amb un Mojito jajaja

Ah tinc una convidada especial a aquest blog que us saluda a tots:

"Hola a tothom!!! Sóc la MAR!!!!!!!!!! I estic a casa la iaia i la Marta"

Agenda cultural...buff ! un pèl escassa

Sé segur que us haureu quedat així després de l'últim post (veieu com domino ja el llenguatge blogguero?!).
Per això, he pensat que la cosa havia de pujar de nivell, i ja que som a l'estiu, de vacancetes, concertillus... concertillus?? pos eso, aquests són els que de moment he trobat interessants
Ara que si algú fa alguna aportació millor, jo encantada perquè el asunto flojea una mica i tinc moltes ganes de festes pròpies de l'estiu!!!

18/08/2008 PLOUEN CATXIMBES
Gràcia Pl. Rius i Taulet 22:00

28/08/2008 FELIU VENTURA + AT VERSARIS + Actitud MAria Marta + The Pepper Pots
17a FMA de Manresa 22:00 GRATUÏT

I just el dia següent les FESTES de RIPOLLET, que a veure si aquest any veniu a fer alguna birreta al xiringo: festa i prive estan assegurats i si més no una bona estona amb els ripolletencs i ripolletenques ben segur! A més teniu 4 dies per triar!!!

dissabte, 5 de juliol del 2008

Per recordar el just!!!! Després ja us en podeu oblidar que he entrat aquest personatge al meu bloc!!!

En honor a les festes de Rubí (i a les borratxeres corresponents oi Magda?)i al nostre amic Tejedor, us deixo amb la meva cançó jejeje Va ser una Questión de prioridades i sobretot de PRINCIPIS que la refutés immediatament, si l'escolteu entendreu el perquè!

Salut!!! I no us ennuegueu jajajaja

dijous, 3 de juliol del 2008

Tots i totes convidats!!!!

Libreeeee como el sol cuando amanece yo soy libreeeeeeeeeee


PER FI!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Últim examen, última nota...per fi!

Això ja s'ha acabat després de tants anys...per fi!

Ara només trobaré a faltar una cosa en la que no puc dir "per fi!": veure als companys, fer-la petar, saber de les seves cosetes, fer alguna que altra birreta al bar...

Però voler és poder, així que espero que ens seguim veient, xerrant i fent birretes fora de la facultat!!!

Molts ànims i moltíssima sort per a aquells que els queda ben poquet per podre dir: PER FI!!!!!!!!!!