Nit de Sant Joan

Llums, gresca i xerinol·la,
espanta-sogres, piules i cohets,
cel·lebrant l'estiu que comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres.

Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor,
d'un munt de fogueres enceses
que cremen rampoines sense valor.

L'un ha donat una cadira,
la mare, un vell tocador,
el fuster, una taula atrotinada,
i jo, el meu cavallet de cartró.

Les flames s'enlairen a la conquesta
d'un ninot de fusta que, al bell munt,
controla aquella gran batalla,
on bé sap que serà l'últim vençut.

Ja només en queden cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dança al voltant d'un general ja cremat.

I l'estiu tot just desperta,
i encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit emocionat i d'alegria,
d'aquella nit, nit de Sant Joan.