Món divertit

Tot aquest món ja és ben divertit.
Ja no hi ha amos ni criats.
Ara els qui manen parlen amb tu
sense cap mena de recança.
No és pas allò de l'esclavitud
on era un tort mirar el teu amo.
ara et fan xerrameca,
cops a l'esqueneta
i algun cigarret.
I fins i tot al bar
una cerveseta.
Tot aquest món ja és ben divertit.
Ja no hi ha amos ni criats.
Ara tots som col·laboradors
de tal empresa o empreseta.
Això m'agrada de veritat
fins a l'hora dels beneficis.
Llavors tu ets qui ets
i aquell aquell,
i jo només sóc jo,
i el teu ventre és igual
que el d'aquell esclau.
Tot aquest món ja és ben divertit.
Ja no es diu amo ni criat
Ara les coses han canviat,
i això es diu
amb altres paraules.
Es diu gerent o "jefe"
o empresari o "dire"
o el que vulgueu dir.
El fet és el mateix
i els fotuts els mateixos.
Tot aquest món ja és ben divertit.
Tan divertit...
Tan divertit...
Tan divertit...
que acabarà amb plors.


Ovidi Montllor

Un regalet per la Silvi, que li dec des de fa un mes. Quan vulguis una altra farreta, ja saps

De com d'un concertillu acabem ballant TECNO a Manresa...quin perill tenim!!!

A veure quan ho repetim!!!!

Molt millor que l'"Estossec"

Una micona de so per la Nit Màgica

No és la cançó que volia però és tant rareta que no la trobo per poder-la penjar, així que us deixo aquesta perquè aquesta nit també serà com un Koktel Molotoff. Salut!

Nit de Sant Joan

Llums, gresca i xerinol·la,
espanta-sogres, piules i cohets,
cel·lebrant l'estiu que comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres.

Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor,
d'un munt de fogueres enceses
que cremen rampoines sense valor.

L'un ha donat una cadira,
la mare, un vell tocador,
el fuster, una taula atrotinada,
i jo, el meu cavallet de cartró.

Les flames s'enlairen a la conquesta
d'un ninot de fusta que, al bell munt,
controla aquella gran batalla,
on bé sap que serà l'últim vençut.

Ja només en queden cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dança al voltant d'un general ja cremat.

I l'estiu tot just desperta,
i encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit emocionat i d'alegria,
d'aquella nit, nit de Sant Joan.

El més gran homenatge que puc fer a una persona com ell

Els dies amb tu
ara ja són passats per sempre,
però el record
farà que no es perdin
i tu no moris mai.

Tu ets nosaltres,
el teu esforç, la teva veu
i el teu gest està en nosaltres,
nosaltres som tu.

Tu persisteixes en tot allò que hem fet,
en tot allò que hem desitjat
i en tot allò que encara hem de començar,
perquè en tots i cadascun de nosaltres
està la teva mateixa essència indestructible.

Amb tot el meu amor i la meva admiració

Un petit homentage

Com pot ser??

En un bloc d'aquesta mena, on tothom parla dels seus gustos, les seves preferències, els seus ídols...
Jo no tinc ídols i si en tingués serien col·legues com diuen els VERSARIS, però puc dir ben cert que aquest personatge me l'estimo mooolt

Per això, no podia faltar un record a la seva persona, que en la seva absurditat es troben les més grans veritats i crueltats del món i sobretot de l'ésser humà.

Ben merescut

Els examens s'acaben, arriba Sant Joan...arriba l'estiu!

La calor apreta i la sed és una sensació que ens impregna constantment...

El tabac ens deixa mal gust de boca, necessitem quelcom que ens la refresqui i ens retorni el tant agradable alè després d'un bon COLGATE

Són tres motius que només ens poden portar a un únic destí que trobarà el final aquest mateix dissabte:

Des de Lisboa que ens havíem perdut, i ara per fi ens retrobem...ai amic meu, tindrà enveja de tu la meva estimada cervesa???

Per ser tant merescut...MOJITO sigues benvingut!!!!! jajajaja

EXAMENS???!!!! ENCLAUSTRAMENTA, NO GRÀCIES!!!

Qui diu que no es pot fer tot?

Examens, treballs, estressos...bufffffff

La farra ha de ser bona pel cos, bé...ho és. És més, és necessària, s'ha de viure, gaudir, riure...fer una mica de gresca i xerinola!

Després vindran els penediments? Segur, però una bona estona ja la tens a la butxaca i això no t'ho treu ningú.

La vida és MOVIMENT...doncs movem-nos!

Els CULPABLES

Ells són els culpables que els últims anys d'universitat hagin estat els més collonuts...com a companys, els millors sense dubte